En aquests moments estic llegint un llibre que puc recomanar a tothom que tingui un mínim d’interessos intel.lectuals, es tracte de La naturaleza humana de Jesús Mosterín. En aquesta obra, Mosterín intenta respondre a la pregunta sobre en què pot consistir, si és que consisteix, una pressumpta natura humana, el seu punt de partida serà la ciència. Una resposta contemporània no pot obviar la ciència, ja que consisteix en el saber per antonomàsia del nostre temps.
Són pensament i llenguatge el mateix?. Els éssers humans pensem en silenci i parlem en veu alta. Hi ha una gran tradició que els identifica, el mateix Plató així ho fa al Teetet quan li fa dir a Sòcrates:
“El raonament (diánoia) i el discurs (lógos) són, sens dubte, la mateixa cosa, però no hem anomenat a un d’ells, què consisteix en un diàleg interior i silenciós de l’ànima amb sí mateixa, el nom de raonament?”
De totes maneres, sembla que en molts casos pensament i llenguatge són coses diferents. Tots tenim l’experiència que no hem dit allò que volíem dir, o que no sabem ben bé com expressar el que volem dir, la qual cosa implicaria que hi ha una cosa que volem dir i que podria ser diferent del què efectivament acabem dient.
Determina el llenguatge el pensament?
mtemprado
0 Respostes a “Pensament i llenguatge”